
Cròniques d'un Tour de França en Bicicleta: Episodi 15 – El Cantal, Volcans Sagrats, Estives Infinides i Força Verda
, par Thierry Bourgarel, 7 min temps de lecture

, par Thierry Bourgarel, 7 min temps de lecture
Aquest article explora el departament del Cantal (15), una terra de contrastos purs del Massís Central, modelada pels elements i d’una força espectacular. És el paradís absolut del "slow tourism" amb caràcter, que ofereix un relleu exigent i paisatges impressionants. L’itinerari suggerit, una travessia de 240 km, connecta la Ciutat medieval de Murat al nord càlid i volcànic, passant pels cims mítics dels Muntanyes del Cantal, els canyons glacials profunds de les Valls de la Jordanne, i les estives herbàcies infinites de la Planèze. El viatge acaba en apoteosi al salvatge Pla d’Aubrac, dominant valls profundes i pobles enlairats com Conques (UNESCO, Aveyron).
Després de la suavitat del bocage normand i les platges de la història del Calvados (14), el nostre gran repte de travessar França en bicicleta ens impulsa cap al Massís Central, al cor de l’Auvergne salvatge: al 15, el Cantal.
Canvi radical d’escala, de relleu i d’intensitat. Deixant enrere la Normandia verda, ens endinsem en un departament de caràcter, brut, potent i mineral. El Cantal no és una terra de compromisos: és el xoc visual entre el més gran estratovolcà d’Europa (el Massís Cantalenc), valls glaceres profundes esculpides per la Jordanne o la Cère, i immenses altiplans d’estives (les Planèzes). Per al cicloturista, és el paradís de l’esforç pur recompensat amb panorames d’una bellesa còsmica i una desconnexió total.
Prepareu els bessons (perquè pujarà fort i llarg!), afileu el vostre sentit de l’aventura i la gana (la gastronomia cantalenca es mereix): marxem a conquerir el Cantal volcànic.
És el departament de la pedra volcànica, de l’aigua viva i del silenci. L’aire és pur, fresc a les altures, càlid i vibrant a les valls inferiors.
El Perfil: Exigent, muntanyenc i espectacular. És senzill: no hi ha terreny pla al Cantal central. El departament és una successió interminable de "pujades-baixades". Passareu el temps pujant llargs colls regulars per arribar als cims volcànics (Puy Mary, Plomb du Cantal), o baixant per carreteres en cornisa tècniques cap a les valls. El desnivell positiu serà el vostre company diari, una prova de paciència i força.
L’Ambient: Una immersió total en una natura potent i preservada. És un dels departaments menys densament poblats de França. Sovint pedalejareu sols, envoltats de volcans adormits monumentals, boscos de faig i avets, o estives herboses on pasturen les vaques Salers de pelatge caoba. L’acollida és cantalenca, franca, solidària i orgullosa del seu territori. És el regne de la calma, del respecte a l’esforç i de la reconexió.
Per captar la diversitat única d’aquest departament, us proposem un itinerari de 6 dies, combinant l’ascensió als cims mítics amb el descobriment de valls secretes i pobles catalogats.
Sortida: Murat. Una ciutat de caràcter situada als peus dels volcans.
El Trajecte: Atacareu immediatament el mític Massís Cantalenc. La pujada des de Murat fins al Coll de Peyrol és llarga (20 km), regular però implacable. El paisatge es torna lunar, desèrtic, una immensitat de pedra volcànica i matollar. És una carretera de carena espectacular, que ofereix vistes infinites del Puy Mary (1.783 m) i els Monts del Cantal. Al cim del Coll de Peyrol (1.588 m), el panorama és impressionant.
L’Etapa: Le Claux o voltants. La immensitat silenciosa del Pas de Peyrol per passar la nit.
El Trajecte: Acabat l’aridesa volcànica. Baixareu cap al sud per unir-vos a la vall de la Jordanne. És un dia espectacular, marcat per la travessia d’aquesta vall glacera profunda. La carretera està excavada a la paret volcànica, dominant torrents turquesa. És una successió de miradors espectaculars, una ruta tècnica però inoblidable, plena de pobles enlairats.
L’Etapa: Aurillac. La capital de l’ombrel·la i del festival de teatre de carrer.
El Trajecte: Un altre relleu, un altre escenari. Pugeu al pla d’estives de la Planèze en direcció a l’oest. L’ascensió és salvatge, tècnica, al cor d’immensos boscos domanials, lluny de tota civilització. El perfil és irregular, exigent. Creuareu pobles aïllats abans d’arribar a Salers, una "ciutat de caràcter" fortificada, catalogada entre els Pobles Més Bonics de França. L’ambient és únic, aturat en el temps, dominant gorgues impressionants.
L’Etapa: Salers o voltants. Altitud i frescor garantides.
El Trajecte: Canvieu radicalment de vall per unir-vos a la vall de la Cère al sud. La carretera serpenteja entre penya-segats volcànics monumentals i paisatges verds. És un dia de transició magnífic, ple de castells medievals i de "Pobles Més Bonics de França": Laroquebrou, Saint-Santin, Conques (a l’Aveyron, però hi tornareu).
Puy Mary (Gran Lloc de França) i Pas de Peyrol: El cor de l’estratovolcà, una ascensió mítica que ofereix vistes còsmiques.
Plomb du Cantal i Telefèric del Lioran: Per pedalar al cim més alt del departament (1.855 m) i admirar els glaciars.
Salers (Poble Més Bonic de França): Una ciutat fortificada de color caoba, famosa pel seu formatge i les seves vaques.
Vall de la Jordanne i Gorgues de la Cère: Canons glacials profunds, carreteres en cornisa i pobles enlairats.
Murat i el seu patrimoni medieval: Una ciutat de caràcter als peus dels volcans.
Ciutats de Caràcter i Pobles Més Bonics: Saint-Flour, Tournemire, Alleuze... una concentració única d’art i història.
Quan Sortir? De mitjans de maig a mitjans d’octubre per als altiplans volcànics. Juny i setembre són ideals: les temperatures són suaus i els paisatges sublims (verd de les estives, blau de les gencianes). Al juliol/agost, sortiu d’hora per evitar la calor a les valls inferiors. La tardor és magnífica (colors dels faigs).
Quina Bicicleta? Una bicicleta de carretera lleugera amb un desenvolupament molt suau (compacta amb un cassete generós tipus 32 o 34) és indispensable. Una gravel és una excel·lent opció per explorar les pistes d’estives o les "drailles" de les Planèzes. Assegureu-vos de tenir frens excel·lents per a les baixades interminables.
Allotjament: El departament està ben equipat amb càmpings, cases rurals (moltes a la Via Arverna i al GR 400) i habitacions d’hostes. L’etiqueta "Acollida Bicicleta" es desenvolupa. Reserveu amb antelació a l’alta temporada, sobretot a prop dels grans llocs.
Avituallament: Els pobles són rars i aïllats, sobretot als altiplans d’estives. Porteu sempre molta aigua (pot haver-hi llargues seccions sense font) i barres energètiques. No deixeu de tastar el Cantal (AOP), el Salers (AOP), la Truffade i el Pounti.
Pedalar pel Cantal és acceptar el repte d’una natura bruta, salvatge i d’una força verda espectacular. És patir per merèixer panorames d’una bellesa còsmica. No és un departament de compromisos. És el xoc de la pedra volcànica, de l’aigua viva i del silenci, la puresa de l’aire i la rugositat de la pendent.
És l’etapa definitiva per al cicloturista en cerca d’autenticitat, de reptes salvatges i d’una desconnexió total, on la carretera toca els núvols abans de llençar-se a canons vertiginosos o valls secretes.
I vosaltres, heu conquerit ja els volcans, les estives o els pobles de caràcter del Cantal? Compartiu les vostres gestes i els vostres favorits als comentaris!
Fins aviat per a l’episodi 16 del nostre Tour de França en Bicicleta!
S'abonner à nos courriels